Wednesday, February 17, 2016

Ni aigua

El dia 9 d'aquest mes el vicepresident de Societat Civil Catalana (SCC), Joaquim Coll, va publicar un article a l'Ara sota el títol Reconeguem-nos democràticament. Aquest article exigeix una rèplica.

És curiós que Coll digui que l'expressió „unionistes“ ve „del bàndol [dels] separatistes“. Josep Ramon Bosch, el president fundador de SCC que va dimitir -amb tots els honors- el setembre passat, ja havia fet seva aquesta paraula en una intervenció a El Gato al Agua el 24 de maig 2015: „Hay que hablar de separatistas, y nosotros somos unionistas“.

Res indica que Joaquim Coll pugui parlar en nom de tots els unionistes; com tampoc SCC pot parlar, en virtut del seu nom, per tota la societat civil catalana. Joaquim Coll pot parlar només en nom propi i el d'una entitat que fa dues setmanes i mitja va movilitzar 2.000 persones en una manifestació.

No obstant, l'assumpte que planteja Joaquim Coll és interessant: „És fonamental que ens reconeguem, unionistes i separatistes, democràticament sense estigmatitzar-nos a base de clixés“. Evidentment, tal reconeixement només es pot donar entre demòcrates. De cap manera es port fer extensiu, per exemple, als feixistes. Els feixistes anhelen aquest reconeixement. És avui dia potser la seva aspiració més alta, a la que intenten arribar amb múltiples partits i organitzacions. Després del nazisme, la resposta a aquesta aspiració per part dels demòcrates d'Europa sempre ha estat senzilla i clara: el cordó sanitari.

Joaquim Coll diu: „És fonamental que l’independentisme sigui realment democràtic“. S'ha de permetre la pregunta: És SCC realment democràtica? És democràtica una organització en la que manen 79 socis, mentre que milers d'adherits es queden sense veu ni vot? I, molt més important: És democràtica una entitat cofundada per feixistes?

El cas del president fundador Josep Ramon Bosch Codina, que entre altres coses va arribar a publicar un vídeo apologètic de les SS sota el pseudònim Josep Codina, no és pas l'únic a SCC. Altres membres fundadors d'aquesta entitat, com Josep Alsina, Javier Barraycoa o Jorge Buxadé, han estat o estan vinculats a un bon grapat d'organitzacions ultres: PENS, MSR, SyL, DN, Falange... Un Who is Who de partits i organitzacions neonazis i neofeixistes.

Contra tota evidència, SCC continua negant aquests fets. Amb la seva actitud irresponsable, SCC -que per boca de Joaquim Coll ara demana ser democràticament reconeguda- ha donat als ultres el reconeixement democràtic que tant anhelen. Un efecte immediat ha estat que Josep Ramon Bosch s'ha reinventat com a columnista, entre altres per a La Razón. No vull ni pensar quin effecte pot tenir aquest reconeixement entre els grupúscles violents.

Joaquim Coll és el màxim responsable d'aquest problema. Per la seva afiliació al PSC, Coll és la persona clau per presentar SCC com a transversal. Des del principi, Coll és el vicepresident de SCC. Coll també és el president d'una de les diverses metàstasis de SCC, la Fundació Joan Boscà, de la que Josep Ramon Bosch encara avui és el vicepresident.

La seva posició dóna a Joaquim Coll gran poder dins la seva organització, i una gran responsabilitat. Com a demòcrata i com a socialista, Joaquim Coll hauria d'impulsar SCC a reconèixer els errors i tallar de forma clara i explícita amb els ultres. En lloc de complir amb aquest deure, en Coll ara demana el reconeixement dels demòcrates per a ell mateix i la seva organització.

La hipocresia de Joaquim Coll ha arribat a tal extrem que s'ha de dir prou. Amb molt bones raons, a Europa s'aplica el cordó sanitari a l'ultradreta. Que SCC no ho faci és cosa seva, però mentre que no ho faci, que SCC -i molt especialment el senyor Coll- no vinguin a demanar res a ningú.

No comments:

Post a Comment