Friday, October 9, 2015

La paranoia del vot exterior

Aquesta és una entrada de convidat que un català que viu a l'exterior firma amb el pseudònim Armando Rampas.



El passat 15 d’agost l’Ara publicava una peça titulada “Vot exterior: una bossa petita però escorada cap al sobiranisme”.

La base per a aquesta afirmació -que el vot exterior és escorat al sobiranisme- es justifica cap al final del text, on s’assenyala que a les darreres eleccions al Parlament, el 2012, els partits sobiranistes (CiU, ERC i CUP) van obtenir el 58,17% dels vots dels electors a l’estranger, mentre a Catalunya van recollir el 47,89% dels sufragis, gairebé 10 punts percentuals menys.

D’altra banda, no cal anar gaire lluny per a adonar-se’n que aquesta bossa de vots és, efectivament, petita: a les eleccions del 2012 es van comptar tan sols 10.557 vots. La minsa escora cap al sobiranisme, doncs, representaria uns mil vots. “A drop in the ocean” que dirien molts catalans a l’exterior.

Si bé és cert, com es recorda a l’article, que la participació dels catalans censats a l’estranger va assolir el 2012 un mínim històric del 6,74%, cal posar en context aquesta xifra. A les darreres autonòmiques andaluses, per exemple, tan sols el 3,8% dels andalusos censats a l’estranger va votar. No es pot parlar en cap cas, doncs, de “traves als catalans a l’estranger”, sino d’un sistema que a la pràctica propicia l’abstencionisme dels ciutadans espanyols residents a l’estranger, independentistes catalans inclosos, òbviament.

Contràriament al que podia esperar-se enmig d'un clima plebiscitari, les sol.licituds de vot aquest 2015 han estat molt semblants a les de 2012 segons dades de l'Oficina del Cens Electoral: 21.771 davant les 21.115 de fa tres anys. El cens de 2015, però, inclou uns 40.000 catalans més a l’estranger, arribant als 196.000, la qual cosa fa que el percentatge de sol.licituds hagi minvat des de 2012: del 13,49% a l'11,1%.

Tanmateix, gairebé només dos terços de les 21.771 sol.licituds presentades s'han transformat en vots emesos. En alguns casos, el servei postal del país estranger ha entregat la documentació amb retard. En d'altres s'han detectat errades de l'Administració: documentació sense paperetes o, com en el cas dels electors inscrits al Consolat de Roma, sobres per enviar el vot per correu amb una adreça equivocada.

És evident que cal atribuir gran part de la davallada en la participació del vot exterior, vista per primer cop a les generals del 2011, a la implantació del sistema del vot sol.licitat (el famós “voto rogado” introduït des de la reforma de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General -LOREG- de principis de 2011). El que no hauriem d’oblidar és que aquesta reforma, que originalment buscava un procediment més “garantista”, va comptar amb el suport del grup parlamentari de CiU al Congrés per a la seva aprovació.

És irònic llegir les declaracions de la Consellera Txell Borràs afirmant que “la burocràcia s'ha imposat a la democràcia”, en ser denegada per la Junta Electoral Central la sol.licitud del Govern d’una pròrroga del termini per a demanar el vot per correu dels catalans residents a l’estranger. Es fonamentava la petició en el fet que els tràmits s'han de fer coincidint amb el període de vacances per a molts electors i en la reducció d'horaris i personal de diversos consolats. Manca de previsió clamorosa, doncs, de qui convoca unes eleccions tan crucials en una data tan insòlita. Potser cal donar la raó a la Consellera i admetre que sí, que “la burocràcia s’ha imposat a la democràcia”.












El que és fer trampa és barrejar dues decisions de la Junta Electoral Central que no tenen res a veure i considerar “sorprenent el tracte diferencial que la JEC dóna als ciutadans” en referència a la sol.licitud -acceptada- del Ministeri de Defensa d’ampliar el termini per votar als militars a l’estranger. És fer trampa perque es tracta de dos processos i terminis diferents, tant a nivell logístic com pel nombre d’electors potencialment afectats. El contingent de militars espanyols actualment a l’exterior és d’uns 2.500 efectius, un nombre indeterminat dels quals són catalans. Estimant, però, un pes dels catalans a l’exèrcit semblant al de la població catalana a Espanya estariem parlant d’unes 400 persones. Molt, molt lluny dels més de 196 mil electors que formen el cens de catalans a l’estranger. Per cert, segons dades de l'INE, el 2012 el vot per correu sol.licitat pel personal embarcat i del Ministeri de Defensa va ser realment anecdòtic: 1.

Amb el decret de convocatòria de les eleccions del 27S signat el 3 d’agost es posaven en marxa una sèrie de mecanismes ajustats a uns terminis que per als catalans a l’estranger que volien votar es resumien en tres dates clau: 10 d’agost, 17 d’agost i 29 d’agost.

Del 10 al 17 d’agost es podia comprovar contactant a consolats i ambaixades la presència al Cens Electoral dels Residents Absents (CERA) de residents absents a l’estranger i procedir a la inclusió o rectificació de les dades. Fins el 29 d’agost podien sol.licitar el vot tant els catalans que es troben permanentment a l’estranger -i que fossin inclosos al CERA abans del 17 d’agost- com els catalans que es troben temporalment a l’estranger, com a Espanyols Residents Temporalment Absents (ERTA).

És de sentit comú i d’acord amb la llei que la situació de residència temporal o permanent a l’estranger cal justificar-la documentalment. És important aquest punt, ja que l’estratègia d’alguns catalans residents a l’estranger que per desídia no figuraven al cens CERA un cop passat el 17 d’agost ha estat intentar registrar-se com a residents temporalment a l’estranger -ERTA- i ser, d’aquesta manera, a temps per sol.licitar el vot, situació que davant de personal consolar amb la professionalitat que cal exigir només podia resultar en una negativa a la inclusió en aquest cens. És en procediments així on cal adonar-se’n del que significa, a la pràctica, allò de ser escrupulosament democràtic.

Personalment conec fins a cinc casos de catalans residint des de ja fa mesos, fins i tot anys, a un país estranger que no van poder sol.licitar el vot per a les eleccions del 27S perque no havien procurat ni tan sols ser inscrits al Registre de Matrícula Consolar, requisit per a, segons la situació, sol.licitar el vot ERTA o ser inclosos al CERA per a participar a posteriors processos electorals.

És el cas d’una parella d’amics que fa més d’un any que viuen a l’estranger, fora de la Unió Europea, amb visat de treball per a quatre anys. No s’havien registrat al Consolat. Coincidia, a més, que entre el 10 i el 17 d’agost, quan encara podien haver tramitat personalment al Consolat el seu registre i la seva inclusió al CERA, es trobaven de vacances lluny de la ciutat. Quan van tornar del seu viatge, ja a finals d’agost, van voler registrar-se al Consolat -com a no residents- i sol.licitar el vot ERTA, situació que els hagués permès sol.licitar el vot fins el 29 d’agost. Segons em diuen, al Consolat els van demanar demostrar documentalment en quina situació es troben al país. El visat de treball per a quatre anys -i del qual en gaudeixen des de fa més d’un any- és una prova clara de que es troben en una situació de residència habitual al país. No procedia, doncs, la inscripció com a no residents al Registre de Matrícula Consolar sino la inscripció com a residents. No podien sol.licitar el vot ERTA sino, donada la seva situació, havien de ser inclosos al CERA, però aleshores ja no eren a temps per a sol.licitar el vot per al 27S.

Les reaccions que m’han arribat d’alguns d’aquests amics via Whatsapp i Facebook han estat d’indignació “perque no ens han deixat votar”. Afortunadament, la major part d’ells han acabat reconeixent el seu error inicial de no registrar-se al Consolat quan havien de fer-ho i de la manera que els corresponia -resident o no resident- segons les seves circumstàncies i intencions al país.

Casos de catalans d’arreu del món es recullen a l’apartat “Explican’s la teva història” de la web del diari Ara sota el títol “Vius a l’exterior i tens problemes per votar el 27S?”. El text de més avall diu “Més de 150.000 catalans residents a l’estranger es van quedar sense poder votar en les últimes eleccions al Parlament. Molts no van rebre a temps la documentació per exercir el dret a vot.”. Cal dir que la xifra de 150.000 catalans a la frase anterior és un pèl confusa: d’aquests 150.000, tan sols 17.614 van sol.licitar el vot. D’aquests, 10.557 van rebre la documentació per a poder votar. Hagués estat més rigorós i ajustat a la realitat dir que “Més de 7.000 catalans residents a l’estranger es van quedar sense poder votar”, però sempre crida més l’atenció donar una xifra 20 vegades més gran. També seria imprecís incloure dins la categoria “dificultats administratives”, com diu la pregunta que anima a participar, el que són problemes amb l’enviament postal des d’Espanya i la recepció als països de residència. Però llavors no quedaria secció on participar-hi.







































Però un dels casos més surrealistes de queixa dels últims dies del passat mes d'agost el recollia com a notícia (seriosa!) el Nació Digital. La filla de la senyora Cecília no hauria de dir-li mentides a la seva mare, i és que a Bremen no hi ha Consolat espanyol. Ni tan sols Cònsol Honorari. No sabem a qui li deia que les eleccions al Parlament eren “totalment legals” ni quina veu li deia que “no estan reconegudes pel govern espanyol”. Però un Cònsol a Bremen segur que no.























Davant les insistents queixes d’alguns catalans a l’exterior que volien ser inscrits al registre ERTA per a així poder sol.licitar el vot abans del 29 d’agost, l'Àrea de Processos Electorals i Consultes Populars de la Generalitat va requerir un aclariment al Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació sobre els criteris i condicions d'inscripció. Resumint la resposta: és competència de cada Oficina Consolar decidir, analitzades les circumstàncies de cada cas concret, la inscripció com a temporal o permanent al Registre de Matrícula Consolar.

Afortunadament per als catalans a l’estranger amb problemes per a votar el 27S, Afers Exteriors es va posar en marxa. En Miquel Calçada, però, sembla desconèixer que els electors al CERA o l'ERTA no figuren a les llistes del cens local i, per tant, aquest viatge no els hagués servit per a poder votar.























La impugnació d'algunes llistes va retardar uns dies més tard de la data prevista (el dia 7) l'enviament de la documentació als electors. La Resolució d'aquestes impugnacions i la publicació definitiva de les llistes de les quatre circumscripcions va tenir el lloc el 10 de setembre. Amb tot, fins i tot electors de la llunyana Austràlia van començar a rebre la documentació el dia 18.

Els resultats del vot exterior del 27S, escrutat el dia 30 de setembre, confirmen la major mobilització del vot independentista entre els electors a l'estranger: el 63,73% dels vots vàlids han anat a les candidatures de JxSí (7.894 vots) i la CUP (1.526 vots). Cal destacar que la CUP, a més, ha estat el segon partit més votat entre els catalans a l'estranger.
Com hauria influit en el repartiment final d'escons una participació superior del vot exterior? Segons l'eurodiputat Ramon Tremosa, a JxSí li han robat 2 escons amb el vot exterior.


















Però quina participació seria esperable amb un sistema diferent del vot sol.licitat actual? Si mirem enrere, a anteriors eleccions al Parlament podem veure una participació més aviat discreta: del 18,56% el 2003, del 20,83% el 2006 i del 16,62% el 2010, les darreres abans del sistema actual. És evident, doncs, que la baixa participació ha estat històricament la tònica del vot exterior. Combinant aquestes dades amb l'augment de participació vist el 27S a Catalunya, en el millor dels casos podriem haver esperat un 30% de participació del vot exterior, que s'haurien traduit en uns 40 mil vots més. El sentit d'aquests hipotètics 40 mil vots seria una incògnita.

El tuit de l'eurodiputat Tremosa, doncs, és doblement fal.laç: assumeix que amb un altre sistema hi hauria hagut una participació prou gran com per decidir 2 escons a favor de JxSí, assignant a la resta de potencials votants el mateix comportament que s'ha vist amb el vot real -i escrutat- de l'exterior.

Per acabar, cal destacar un interessant article a eldiario.es que posa en context les dades del vot exterior del 27S comparant-les amb les de les darreres convocatòries electorals a la resta de comunitats autònomes. Amb les dades a la mà, Catalunya se situa al capdavant en percentatge de vots vàlids sobre sol.licituds presentades i tan sols per darrere de Madrid i l'Aragó, però molt a prop, quant a percentatge de sol.licituds acceptades sobre les presentades. La conclusió? No hi ha evidència de que els electors catalans a l'exterior hagin rebut pitjor tracte.